Crítica del 8th Puppet Theater Festival for Adults "Pierrot"

El públic examinant les marionetes al final de l'espectacle. Foto: Elena Karagyaurova

El 8th International Puppet Theatre Festival for Adults "Pierrot" de Stara Zagora (Bulgària), amb la intenció de promoure el teatre de titelles entre la gent jove i els joves crítics teatrals búlgars, ha convidat a sis joves crítics a presenciar i escriure sobre els diferents espectacles que es van presentar dins la seva programació. A nosaltres ens van venir a veure: Teodora Kafedzhieva i Teodora Marginova. I aquesta és la seva crítica:

SOLISTA

ROCAMORA TEATRE

"Solista" de Carles Cañellas va inaugurar oficialment el 8è Festival Internacional de Teatre de Titelles per a Adults "Pierrot 2013". No hi ha dubte que és el tipus d'obra, que millor sintetitza i representa el teatre de titelles que tots traspuem des del més profund de nosaltres mateixos. L’actitud (que podríem anomenar amor) de l'actor vers el titella, la relació entre un actor i un titella, i la vida de les marionetes en el seu conjunt, constitueixen el nucli central de l'obra. Una obra de teatre neta de tot el superflu, una obra de teatre que cap en un bagul, una obra de teatre on s’hi aplega tota la bellesa de l'art de les marionetes, i a més d'això, interpretada per un sol actor.

Carles Cañellas mostra les seves marionetes al públic en set escenes diferents, combinant històries breus amb números de ball. El que fa tan única aquesta senzilla peça, és l'amor cap al teatre de titelles que Carles mostra. A les seves mans totes les marionetes es tornen vives, tan vives que és difícil parlar d'elles com a simples ninots. En realitat veient-les ens oblidem que són titelles. Ens trobem amb veritables persones menudes que ballen, somien i tenen sentiments. Pel públic és com un viu mirall personal, davant del qual entra en el vòrtex. Podíem sentir-los respirar i quan els veiem com es relacionen amb l'actor, aleshores estem segurs que són vives.

Cadascun dels personatges té la seva pròpia petita història. Tot comença amb un titella que surt d'una maleta. Això ens porta a un viatge sense fi a través del món dels titelles. Quan el ball de claqué d’en Johnny s'interromp a causa d'un problema tècnic, decideix tornar a l'escenari i mostrar-nos de què és capaç. El públic està en èxtasi. I per demostrar l'autonomia de la marioneta, l'avi obliga el seu company Carles a deixar-lo entrar a l'escenari perquè pugui tenir el seu minut de glòria.

També podíem sentir la por del pallasso Fèlix quan fa equilibris sobre el cable. Llavors és el torn de Mendelssohn i Schumann i Pierrot que somia amb arribar a les estrelles. Persegueix les estrelles en el seu somni -un somni ple de tendresa-. No podíem fer més que romandre en silenci i compartir la seva cursa cap a les estrelles.

I la ballarina de flamenc -Pepita Retuerto- que ho dóna tot a l'escenari.

L'impressionant diàleg entre l'actor i el titella crea la sensació de què les coses realment passen ara, improvisadament. Al final, Carles acosta els titelles cap al públic perquè els puguin conèixer de més a prop, just abans que els guardi de nou al bagul fins a la pròxima ocasió.

Teodora Kafedzhieva / Teodora Marginova.
BUTLLETÍ PIERROT #1. 24/09/2013

Rebent el Certificat de participació al Festival. Foto: Elena Karagyaurova

I no cal dir que els hi estem molt agraïts per haver sabut copsar l'esperit de l'espectacle.