Som una companyia dedicada integralment
al Teatre de Titelles, Marionetes i Objectes.

En record de Rosa Navarro, actriu i titellaire de Lluerna Teatre de València

diumenge, 23 de març de 2014

El catorze de març d'enguany a migdia em truca per telèfon en Biel Porcel de Binixiflat Teatre, per dir-me que havia sabut, mitjançant na Empar Claramunt de Teatre Buffo, que Rosa Navarro havia mort.
Quin cop! 
Sabia que feia temps havia estat molt malalta, però poc ens imaginàvem aquest final sobtat.
Immediatament em poso en contacte amb en Josep Miquel, el seu company, per enviar-li una abraçada de suport i compartir el dolor de la pèrdua.
Just una setmana després en Josep Miquel em truca, per demanar-me si volia escriure un text de record de la Rosa, per publicar-lo al Putxinel·li, la revista digital de l'equip encapçalat per Toni Rumbau i Cesc Martínez, de manera que servís per fer-ho saber a tothom. Amb el dubte de si seria capaç d'escriure-ho, li dono un titubejant sí. Ho deixo tot i m'hi poso de ple. A migdia ja el tenia escrit i amb el vist-i-plau d'en Josep Miquel el tradueixo al castellà per a ser publicat també al Titeresante i ho envio amb fotos incloses al Toni, que al vespre, tot i ser a Tolosa de Llenguadoc, ja l'havia publicat. Gràcies Toni!

Aquest és el text que tots hauríem preferit no haver hagut de demanar, escriure ni llegir mai:

Rosa Navarro, actriu vocacional, esdevinguda titellaire convençuda.

El 1982, un cop manifestat el seu interès pel teatre, la Rosa comença a estudiar per a ser actriu.
A partir de 1985 esdevé professional i actua en diversos muntatges, en algun dels quals té la oportunitat d’establir un primer i transcendental contacte amb els titelles. I és que, a mida que va provar a manipular-los i en va anar descobrint el potencial i la força escènica que es genera en animar-los, la seva vocació teatral la hi va abocar de ple. Ho va veure clar, aquest havia de ser el seu mitjà d’expressió dramàtica.
El seu convenciment fa que el 1989 participi en la creació de Lluerna Teatre, la que serà la seva casa, la seva família, la seva vida.


Ser titellaire no és fàcil ni senzill. Ho sabia molt bé, però no l’espantava, treia forces d’on calgués per seguir endavant perquè ho tenia decidit, això és el que li agradava fer i ho faria.
Durant setze anys compagina la feina a la companyia amb l’ensenyament. Comparteix la seva experiència professional donant classes de teatre i dirigint els treballs escènics dels seus alumnes de Meliana.
Oberta al món i encuriosida per conèixer altres professionals, altres realitats, manté contacte amb titellaires d’arreu, als quals sempre va deixar les portes de casa seva generosament obertes, amb un somriure als llavis i un plat a taula.

Dotada de grans capacitats interpretatives gràcies als seus estudis dramàtics, tenia la dolçor i també la força en la veu, la suavitat i així mateix la energia en la manipulació i el saber estar dalt d’un escenari, amb control del ritme, control de l’espai.
Treballadora a totes hores, assumia les feines de gestió i producció com un element natural més de la seva feina. Sense fer escarafalls. Sabent quin pa s’hi dóna. Cercant solucions imaginatives per resistir, per no trair-se. El Teatre Lluerna de Benimaclet, nascut el 2012, n’és un exemple més. El darrer malauradament, perquè va haver de ser una malaltia la que la fes fora dels petits escenaris que tant la feien fruir.
El catorze de març d’enguany ens va deixar Rosa Navarro, una titellaire convençuda.


Sentim, i de quina manera, a mancar la seva presència. El seu exemple de dona titellaire, plena de força i coratge, ens ha de servir per seguir endavant i perseverar en aquest ofici.
Si t’agraden els titelles, si et sents feliç animant aquests objectes, si creus que poden transmetre tot el que tens dins, si notes com a través seu arribes als sentiments més profunds dels espectadors, llavors ets com va ser la Rosa, titellaire per pur convenciment.

Carles Cañellas, 21 de març 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 

Traducció - TRANSLATE

Facebook