Som una companyia dedicada integralment
al Teatre de Titelles, Marionetes i Objectes.

ESPAI ANIMACIONS, UNA MANERA DE FER QUE VE DE LLUNY

dimarts, 6 d’octubre del 2015



La nova seu de Rocamora Teatre a Calders és també la d’Espai Animacions, un laboratori de creació i producció obert als professionals del Teatre de Titelles i d’Objectes d’arreu gestionada per la pròpia companyia i que vol donar aixopluc a creadors i esdevenir punt de referència de l’experimentació i la col·laboració entre artistes d’aquestes disciplines escèniques i les que li són associades.
Per primer cop la companyia disposa d’un espai en propietat. Això els hi permet ara -sense els límits que els hi comportava la situació contractual dels lloguers-, donar plena forma a una manera de fer que ve de lluny:   
En Carles Cañellas, que havia iniciat la seva trajectòria professional el 1976, en integrar-se al Taller de Marionetes de Pepe Otal a Barcelona, on aquest disposava de taller i residència en un espai ocupat a la Barceloneta, participa plenament de les activitats obertes que s’hi generaven. Per allà hi varen passar molts artistes i joves inquiets per la cultura i la moguda més “underground” de la ciutat. Compartir l’espai era un fet habitual i de vegades força enriquidor.
Carles Cañellas al taller de Gràcia 1978
Carles Cañellas al taller de Gràcia 1978 (c) Jesús Atienza
Quan al 1978 Cañellas va muntar el Col·lectiu d’Animació de Barcelona, es va transferir de lloguer al barri de Gràcia, subrogant el vell taller de manyà del seu pare, que havia mort feia poc. Per aquest local hi passaren en períodes més o menys llargs, artistes com Planipèdia, Pep Molins, Gerardo Esteve, Saltimbanquis del Dr. Soler, Vitore i Nani, Tortell Poltrona, Los Álvarez, Boni i Caroli, La Fira Fantàstica, Zotal Teatre, etc.   
A partir de 1982, ja amb la companyia Rocamora Teatre, hi va hostatjar clandestines i mítiques trobades nocturnes d’artistes de tota mena com Arnau Vilardebó, Francesc Orella, Gabi Renom, Pep Molins, o el poeta Enric Casasses, entre molts altres que hi feren tota mena d’experimentacions.          
Quan van llogar l’enorme local del carrer de Ca l’Alegre de Dalt 55 -al mateix edifici industrial on hi havia Àrea i posteriorment la Sala Beckett-, hi van assajar i muntar els seus espectacles moltíssims artistes de dansa, teatre, teatre de titelles, circ, vídeo-art, fotografia i música: Cia Taba (dansa), Jordi Bertran (titelles), Vicente Sáez (dansa), Carles Rodero Moo Teatre (teatre), Gemma Beltran - Baubo (mim), El Teatro Fronterizo (teatre), Danat Dansa (dansa), Cia La Infidel (teatre), La Fanfarra (titelles), Andrés Corchero (dansa), Benecé (vídeo), El Talleret de Salt (teatre), Cia Búbulus (dansa), Escola Àrea (teatre), Boni & Caroli (circ), Marató d'espectacles (teatre), Cine-club Escola d'Enginyers Industrials de Catalunya (vídeo), Enric Ases (teatre), Vicky Plana (teatre), Andrés Corchero i Feliu Formosa (dansa-poesia), Nil Bohigas (expedició Pol Nord en solitari), Carles Santos (música), Jordi Alcaraz (dansa), Alexis Eupierre (dansa), Oscar Molina (dansa), Oscar Dausi (dansa), Anne Morin, Carles Salas i Karol Dilley (dansa), Jordi Marin (dansa), Bea Barrenechea (dansa), Teatre del Mal (teatre), Magdalena Bernardes (Brasil) (veu-dansa), Iliacan - Alvaro de la Peña (dansa), Ona Mestres (dansa), Sylvie Hünle (dansa), Mercè Boronat (dansa), Ramon Oller (dansa), TV3 Sputnik Ja t'ho diré (vídeo-clip), Lloll Bertran (teatre musical), Desirée Van Der Mei (fotografia), Unima Catalunya (titelles), Artur Villalba (dansa), Carme Grau i Anna Güell (teatre), Gilson Soares Da Cruz (dansa), Cia Trànsit - Maria Rovira (dansa), Pablo Coria i Jesica Nardeli (dansa), Cia Selene Lux (dansa), Gurene i Mònica (ex Roba Dura) (dansa), Rosa Forés (dansa-teatre), Joe Alvarado (dansa), Sylvie Hünle i Ulrich Funke (dansa), Lipi Fernández (dansa), Cia Juan Aparicio (dansa teatre cabaret), Anne Morin (dansa), Víctor Turull i Carme Vadell (dansa-teatre), Jaime Camerana (dansa), Keith Morino (dansa), Sonia Klamsburg (dansa), Rosa Caballé (dansa), Toni Mira (dansa), Cia Francisco Lloveras (dansa), Tràfec Teatre i Lídia Canals (teatre), Isabel Guix (teatre), Sol Pico (dansa), Dora i Montse Llabrés (dansa), Mercè Saumell (teatre), GTI Faràndula (teatre), Cia Metros - Ramon Oller (dansa), Suquet Teatre (teatre), Yolanda Gordillo (teatre), Andreu Morte (teatre), Maite San Juan (teatre), Royal Cia x 1 dia (teatre), Teatre Invisible i Moisès Maicas (teatre), Maria Molins (teatre), Carsten Ahrenholz (teatre), David Torres (teatre).
En aquells locals s’hi van produir tots els espectacles de Rocamora Teatre i s’hi van coproduir dos muntatges de titelles i d’ombres junt amb Binixiflat Teatre i Cia Mercè Framis respectivament. I hi van passar col·laboradors externs de diferents àmbits com: Giacomo Verde (vídeo-art), Pere Cañellas (disseny gràfic), Jesús R. Atienza (fotografia), Maurizio Bercini, Giulio Molnár, Claudio Guain, Paola Crecchi (titellaires), Quico Gutiérrez (il·luminador), Raúl Ruiz (escriptor), Miki Espuma, Carles Padrissa, Roger Blavia (músics), Ricard Casals (sonoritzador), Pere Molina (músic), Joan Ramon Anguera (vídeo), Pep Ros Ribas (fotografia), Berty Tovías (teatre), Antoni Belart (figurinista), José Luis Álvarez (il·luminador), Biel Porcel, David Laín, Carme Calvet, Ferran Albiol i Mercè Framis (titellaires).
Detall del taller de l'Espai Animacions
Detall del Taller de l'Espai Animacions
Amb l’Espai Animacions en marxa, que ja gaudeix del suport de l'Ajuntament de Calders, de l’Associació de titellaires UNIMA Catalunya i de CIATRE (Associació de Companyies de Teatre de Catalunya), s’obra una nova etapa de col·laboracions i experimentacions que -sense cap mena de dubte-, a partir de la llarga experiència adquirida per Rocamora Teatre, ha de beneficiar aquest sector de les Arts Escèniques i ben aviat donarà fruits a nivell nacional i internacional.

APLEC TITELLAIRE I ESPAI ANIMACIONS

divendres, 18 de setembre del 2015


Dissabte 19 de setembre 2015 a les 12 hores fem l'APLEC TITELLAIRE DE CALDERS, on hi presentem la nova seu de Rocamora Teatre, que serà també el laboratori obert per a la creació i producció de Teatre de Titelles i d'Objectes ESPAI ANIMACIONS.
Espai Animacions forma part del Projecte Animacions que, dissenyat per en Carles Cañellas el 2004, sorgeix després d’un llarg període de reflexió i anàlisi de la situació d’aquest gènere a Catalunya, que en substància observa la necessitat de tenir espais permanents de representació, formació i experimentació especialitzats en el tema.
 
Espai Animacions neix de la iniciativa privada, per la necessitat de cobrir aquest buit específic del sector del Teatre de Titelles i d’Objectes a Catalunya.  
 
La particularitat d’aquest àmbit artístic, amb dificultats històriques per articular-se en organitzacions professionals que el defensin i el representin adequadament  davant les institucions, no ha facilitat fins ara que des de la iniciativa pública es pogués establir cap centre de creació especialitzat, com sí han assolit ja les altres disciplines escèniques.
Espai Animacions vol créixer i consolidar-se en els àmbits nacional i internacional amb l’objectiu primordial d’ajudar a promoure la dinamització del sector,  facilitar les sinergies entre els professionals que afavoreixin la coproducció, l’experimentació, la recerca de nous llenguatges i la descoberta i captació  de  nous públics. Incidint en les activitats de formació, diàleg entre artistes o companyies, i intercanvis amb centres, fàbriques de creació i residències artístiques d’àmbit nacional i internacional.
Espai Animacions, ubicat al municipi de Calders (El Moianès) a la Catalunya Central, el gestiona ROCAMORA SCP -la productora de Rocamora Teatre- i estarà obert a professionals i afeccionats interessats en aquestes disciplines escèniques. Es desenvoluparà en els equipaments que amb aquesta finalitat, per conveni i atès l’interès social i cultural de la proposta li proporcionarà l’Ajuntament de Calders. Rocamora Teatre hi aportarà les pròpies infraestructures tècniques de llum i so i les seves instal·lacions (residència, oficina, magatzems, aula i espai d’assaig, estudi de gravació i taller apte per a la construcció d’escenografies, utillatge, ninots, etc.) de més de nou-cents metres quadrats, en els quals hi ha dues edificacions de sis-cents metres quadrats en total.
Espai Animacions convocarà residències d’intercanvi on es facilitarà el contacte i el treball cooperatiu entre artistes. Posarà la seva agenda de contactes  professionals a l’abast de les companyies catalanes per comptar amb directors, dramaturgs i altres especialistes nacionals o estrangers d’aquest àmbit per a llurs produccions. Organitzarà tallers i cursets (workshops i stages) de totes les tècniques associades, així com de posada en escena (caracterització, escenografia, vestuari, llum, so, etc.) aplicades específicament al Teatre de Titelles i d’Objectes.
Espai Animacions s’implicarà en el territori esdevenint punt de referència i dinamitzador cultural en l’entorn. Es coordinarà amb els ajuntaments, el teixit associatiu, centres educatius, empreses i institucions de referència. Implementarà plans de comunicació, d’acord amb les institucions, per tal de garantir que el recurs sigui conegut pels ciutadans del seu entorn i pels professionals del país.

Missatge Internacional del Dia Mundial del Teatre de Titelles 2015

dissabte, 21 de març del 2015

21 de març Dia Mundial del Teatre de Titelles

Seguint la tradició, cada any la Unió Internacional de la Marioneta UNIMA, demana a alguna eminent personalitat vinculada a l'Art dels Titelles, que escrigui un Missatge per al Dia Mundial del Teatre de Titelles, per difondre'l internacionalment. Aquest 2015 li ha correspost al dramaturg Behrooz Gharibpour.
"Tenia deu anys quan vaig veure el meu primer espectacle de titelles tradicional. En tenia deu quan em vaig enamorar de "Mubarak" (titella de fusta tradicional persa. -n. del t.), un amor que va perdurar més de mig segle i encara omple el meu cap i el meu ésser.
Tenia vint anys quan, mogut per aquesta passió, explorava cada carrer, cada racó de Teheran buscant vells artistes, cansats i arrugats, per tal de tornar-los a la vida i introduir-los en cercles artístics i classes universitàries, amb l'esperança que altres s'enamoressin també dels meus ídols.
En aquesta època, creia ser l'únic apassionat al món, però, ràpidament, em vaig adonar que no, i vaig viatjar als quatre vèrtexs del món per tal de descobrir la fascinació general pel titella, reunions d'amants del teatre de titelles, en qualsevol racó, d'Itàlia, del Regne Unit, de l'Índia, la Xina, Rússia, Estats Units, França, Alemanya i més enllà.
Em vaig quedar extasiat descobrint que, no només, jo no estava sol, sinó que tan sols n’era un entre milions d'éssers que estimen el titella. El mateix que "Mubarak" és només un d'entre desenes de titelles que, des de fa segles, utilitzen la comèdia i el sarcasme per transmetre esperança i provocar un somriure als rostres d'homes, dones i nens, que massa sovint es veuen paralitzats per la por, per la pena, en un món ple de guerres, pobresa, violència i necessitats.
No obstant això, no vaig necessitar molt de temps per adonar-me que els meus col·legues de la gran comunitat de les arts teatrals, es miraven el titella de dalt a baix, amb menyspreu, considerant-se ells mateixos, i el seu estatus, massa importants com per formar part del seu món.
Fou llavors que em vaig convertir en un defensor a ultrança del meu estimat art, com un guerrer protegint un tresor, i vaig decidir dedicar la meva vida tant al titella com al desconegut.
És durant aquest període que em vaig trobar apreciant cada vegada més el titella, com un idioma tan vast i profundament innat com la nostra capacitat ancestral per l'alegria i la tristesa, la malenconia i la felicitat.
Em vaig adonar que cada titella és una representació simbòlica del món que ens envolta i un reflex de cada persona que va viure abans que nosaltres.
Fou llavors quan vaig aconseguir entendre per què Omar Khayyam, eminent filòsof persa, matemàtic i poeta, havia representat el món de l'home amb un espectacle de titelles en el seu famós quartet:
A les seves mans, som titelles
No és metàfora, sinó sincera veritat
En aquest escenari de la vida, de vegades, els nostres gestos guien
Però, en el bagul de l'oblit, un a un, desapareixen.
Darrere del vel d'ombra, estem ell i jo
Però, quan caigui aquest vel, el ell i el jo s'esborraran.
Durant els meus viatges, llegint i conversant amb altres apassionats del teatre de titelles, m'ha semblat cada vegada més clar que el món de la marioneta es manifesta amb una diversitat de formes i sabors al cap dels diferents actors dels cinc continents, des la de Chikamatsu Monzaemon a la d'aquells actors dels temples i als artistes sicilians, en la imaginació i en l'idioma dels Dhalangs indonesis, en la perspectiva dels diferents directors i actors de tot el món.
Així vaig arribar a creure vivament que podem fer servir aquest idioma mil·lenari del titella per percebre de manera crítica el món que ens envolta, i fent-ho, atreure audiències més àmplies per acudir i estimar aquesta antiga forma artística. Tinc la ferma convicció que el descobriment de la marioneta va tenir un efecte tan transformador com el descobriment de la roda, i va ser almenys tan eficaç com per ajudar a reduir les distàncies i bretxes de comunicació entre nosaltres.
Potser és per això que una obra de titelles profundament filosòfica té, també, la capacitat d'evocar una part de la infància en la consciència del públic, mitjançant la qual s'alliberen de les il·lusions de l'edat i del temps, i descobreixen un món fantàstic on objectes fets de fusta i altres materials inerts cobren vida.
Potser la major responsabilitat de cada artista en l'àmbit de la marioneta, independentment del seu idioma, nacionalitat o formació, és fer despertar aquest "nen" al cor dels milions de semblants, que han contaminat el nostre món amb sang i violència.
El titella i nosaltres, admiradors d'aquesta preciosa relíquia que ens arriba dels nostres avantpassats, tenim la responsabilitat de contribuir a reduir la maldat i l'animositat en l'ésser humà, i ajudar a retornar al món de la infància, les seves alegries i els seus meravellosos somnis...
Aquest dia pertany a tots aquells que desperten en nosaltres al nen que vam ser, un dia perquè tots estimem el titella de tot cor: Feliç Dia Mundial del Teatre de Titelles!!"

Behrooz Gharibpour va néixer a Sanandadj (centre del Kurdistan iranià) el 19 de setembre de 1950. Participa ininterrompudament en activitats teatrals des dels 14 anys fins avui. Va estudiar a l'Iran a la Universitat de Teheran, Departament de les Arts Teatrals de la Facultat (1970-1974) i a Itàlia a l'Accademia d’Arte Drammatica Silvio d’Amico (1977-1979). L'atenció de Behrooz Gharibpour es va centrar sobre molts i diferents àmbits, però tots ells van tenir i tenen un únic objectiu: L'ampliació de l'espai cultural a l'Iran com a creador i com a director. Creant un Teatre permanent per a Nens al Centre de Teatre i Teatre de Titelles per a Nens i Joves adults, 1980. Transformant els Escorxadors de Teheran en el Centre Cultural Bahman, 1991. Convertint l'antiga Caserna General de l'Exèrcit, en un Fòrum per als Artistes Iranians, 2000. Fent de l'antic taller una Òpera permanent del Titella: Ferdowsi Hall, 2002. Transformant l'antiga casa d'un dels més famosos actors, Entezami, en Museu del Teatre, 2014.
Behrooz Gharibpour, després de més de quatre decennis de vida artística i diferents càrrecs nacionals i internacionals, havent aconseguit un reconeixement internacional, i dirigint diversos grups de teatre importants com "Els Miserables" de Victor Hugo, "La Cabana de l'oncle Tom" d'Harriet Beecher Stowe i altres, va centrar de nou la seva atenció especialment en el teatre de titelles i en crear el més important Grup de Teatre de Titelles: "La Companyia de Teatre de Titelles Aran" creant paral·lelament una Òpera Nacional basada en la música iraniana.

Behrooz Gharibpour, en el transcurs dels 10 últims anys de la seva carrera, ha posat en escena: "Rostam & Sohrab", "Macbeth", "Ashura", "Rumi", "Hafez", "Layli va Majnoon" i tants altres...

Behrooz Gharibpour va rebre, recentment, els títols de "Doctor Honoris Causa" per la Universitat de Teatre i Cinema de Geòrgia - Tbilisi el 2013 i va ser nomenat "Cavaliere" a Itàlia el 2015.


UNIMA agraeix a Mani Hamidi la traducció del Farsi, a Idoya Otegui per la traducció espanyola i a Fabrice Guilliot per la francesa.


Traducció al català Carles Cañellas.
 

Traducció - TRANSLATE

Facebook